Crims

La policia deté a Barcelona el principal sospitós de l'assassinat d'Andrea Arenas, Aroa. Els investigadors recullen proves de cara al judici, però, a Figueres, al barri de la víctima i també del sospitós, invoquen la llei gitana. Els pares de l'Andrea reclamen que els entreguin el detingut per matar-lo. Entre els dos clans comença una espiral de violència que s'estén fins a Girona, on es produeixen diversos tirotejos i persecucions amb cotxes. Dos anys després de l'assassinat, a l'Audiència de Girona es fa el judici amb un desplegament policial mai vist: un centenar de mossos d'esquadra blinden el Palau de Justícia per evitar enfrontaments i revenges.

L'Andrea Arenas, coneguda com a Aroa, té 17 anys quan és vista per última vegada a Figueres, a l'Alt Empordà, el 12 d'abril del 1996. Tres dies després apareix un cos en un paratge anomenat la Garriga, a pocs quilòmetres de la casa de l'Andrea. El cos està carbonitzat i presenta un fort cop al cap. De seguida l'identifiquen. És l'Andrea Arenas. La policia tampoc triga a centrar les sospites en un veí del barri del Culubret de Figueres, on també residia la víctima. La clau per convertir les sospites en certeses es troba dins del maleter d'un Renault 5.

L'estiu del 2023, en un poble australià, l'Erin Patterson convida els pares i els tiets del seu exmarit a dinar. El menú consisteix en un plat únic: filet Wellington. Hores després, els convidats es posen greument malalts i tres d'ells moren. L'Erin només presenta símptomes lleus. El Wellington és un plat tradicional britànic: un filet de vedella cobert amb "duxelles" (pasta de xampinyons), paté i trossos de pernil, tot embolicat en pasta de full i enfornat. La policia descobreix que el filet s'ha recobert amb la clàssica pasta de bolets, però dels més verinosos que existeixen. La policia investigarà si ha estat un descuit o un enverinament premeditat.

La primavera del 1998, els Mossos d'Esquadra localitzen dos cossos momificats dins del pou d'un mas abandonat a Sant Cebrià dels Alls, a les Gavarres. Els forenses fan dues autòpsies i diverses proves per saber qui són. Els Mossos repassen el llistat de persones desaparegudes. Però l'empenta definitiva per identificar-los arriba del Cos Nacional de Policia. Els seus agents fa dos anys que investiguen la desaparició d'una mare i el seu fill. Són Inge Dörh i Rolf Hesse, dos milionaris alemanys residents a Calonge, a pocs quilòmetres del pou. Els investigadors comproven que algú ha estat buidant els seus comptes corrents. Al llarg dels 10 anys que dura la investigació, la policia deté fins a tres persones per aquest doble crim.

El matí del 9 de novembre del 2006, un encaputxat mata a trets Isaac Martínez, de 26 anys. És un veí del barri de Cappont de Lleida. En el moment del crim, la víctima sortia amb el cotxe del seu pàrquing situat al carrer Riu Ter. El mateix dia de l'assassinat, els Mossos detenen un sospitós del crim. És un conegut de la víctima. Passades unes hores, el deixen en llibertat i la investigació queda en punt mort. L'any 2026, 20 anys després dels fets, la jutgessa decideix reobrir el cas, però el compte enrere no s'atura: l'assassinat prescriu en pocs mesos.

En aquest capítol us explicarem dos crims connectats per la història del nostre país i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que són testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc víctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comença el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre veïns seran el detonant d'una matança a la qual no s'ha fet mai justícia. Vint anys després, en el mateix escenari, cau un dels maquis més buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotràfic. Estan vinculats a l'operació fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb cocaïna. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, però no es pensen quedar de braços plegats.

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.

El 1973, a Reus, un encofrador de 30 anys es dirigeix cap a l'empresa de construcció on treballa. Abans que travessi la porta, un guàrdia civil de paisà el deté. Dos dies després, el noi entra agonitzant a l'hospital. Té la boca i la tràquea cremades i una perforació a l'estómac. La policia custodia la porta de l'habitació. Al cap de tres setmanes, les autoritats comuniquen a la família que el noi ha mort a l'obra, després de caure d'una bastida. La víctima és Cipriano Martos. La seva és una història de foscor que la Transició espanyola va enterrar sota l'estora. Després de quatre dècades, la seva mort encara no s'ha resolt.

La conducta humana té cops amagats no sempre fàcils d'entendre. En aquest capítol us expliquem dos casos que tenen un punt en comú: com reaccionem després de provocar un accident de trànsit? Avui us parlem de conductes al volant que poden arribar a ser criminals.

Gener del 2007. A l'Uruguai és estiu. Les discoteques de la zona costera de Punta del Este s'omplen de joves. La matinada del dia 20, una sala de festes de la ciutat de Piriápolis està plena a rebentar. A quarts de sis, quatre amigues surten del local per tornar a casa. A la porta, una d'elles se separa un moment del grup. La resta la perd de vista uns segons. Quan es giren ja no hi és, ha desaparegut. El desenllaç d'aquesta història trigarà molt de temps a arribar i, si no fos perquè a vegades les parets tenen orelles, potser no hauria arribat mai.

L'octubre del 2010 l'Estela Calduch, una jove de 25 anys de la Ràpita, fa pocs mesos que treballa a la sucursal del Banc Santander de Cambrils. És gestora de clients. A les 8.44, quan només fa 11 minuts que la sucursal ha obert les portes, hi entren dos homes. Un l'apunta amb una pistola a través del vidre blindat. És un atracament. 28 segons després, ressona un tret.

Amb la condemna per haver encobert l'homicidi de la timba de cartes, Bernardino Ballester, el Nino, ja ha passat tres vegades per la presó. En sortirà, però hi tornarà. En aquest últim capítol, sentireu el Nino explicant la seva biografia. Sabreu com es torna a trobar amb l'inspector Alfredo Rubio. I veureu que TV3 hi té un paper decisiu que canvia el curs dels esdeveniments. Ara la història comença en una joieria de Sabadell.

Aquesta és una història de l'hampa dels anys 80. Amb dos capítols descobrirem la història d'un delinqüent que es diu Bernardino Ballester, àlies el Nino. L'han detingut 17 vegades. Va entrar per primera vegada a la presó amb 16 anys i es va fugar un cop. En aquest primer episodi anem 39 anys enrere. Seguirem la investigació de tres crims, a Sabadell i a Barcelona. Hi ha escopetes de caça retallades, una partida de cartes clandestina, heroïna, delators i dues víctimes mortals.

És una nit d'estiu del 1925. Al Grill-Room, un dels locals de moda de la ciutat de Barcelona, al carrer Escudellers, s'hi barreja gent de tota mena. Des d'artistes fins a periodistes que busquen inspiració, passant per prostitutes i jovent de la part alta de la ciutat. L'amo del local és a la porta de l'establiment quan veu una noia que cau daltabaix de l'edifici del davant. Queda estesa a terra al mig del carrer. No es mou.

L'assassí de la pandèmia ha tornat a matar. Ja són quatre homes sense llar morts als carrers de Barcelona. L'últim és un jove francès que dormia al ras al costat d'un forn de pa. Però aquest cop hi ha testimonis. L'avís als Mossos ha permès a la policia localitzar-lo poc després. Ha pujat en un autobús i la policia el segueix discretament. Però aquest individu que persegueixen serà realment l'assassí en sèrie que estan buscant? Resoldrem el misteri.

La primavera del 2020, durant els mesos més durs de la pandèmia de coronavirus, maten tres persones sense llar a l'Eixample de Barcelona. Tots tres eren homes i en el moment dels fets dormien desprotegits a la intempèrie. El més jove tenia 21 anys. L'assassí els ataca a traïció mentre dormen. Els Mossos estan convençuts que l'autor és un assassí en sèrie.

El març del 2020, en plena pandèmia, maten un home sense llar a l'Eixample de Barcelona. La víctima tenia 60 anys i feia temps que dormia al ras, davant d'un supermercat. De nit, i amb els carrers buits pel confinament, no hi ha testimonis de l'agressió. Amb la ciutat deserta, els sensesostre estan més aïllats i més sols que mai. I algú aprofita per matar-los mentre dormen.

El desembre del 1994, a Manresa, una jove empleada d'una hamburgueseria desapareix sense deixar rastre. Un mes més tard, la troben morta a trets a pocs quilòmetres de la capital del Bages. En els mesos següents apareixen dos cadàvers més: el d'un venedor d'assegurances i el d'un joier. Els tres crims tenen en comú una firma: dos trets al cap amb una arma de les mateixes característiques.